SUGGÈRENCIES

TRACTAT
Un instrument pel que un o més estats resolen les seves disputes o coordinen les seves activitats. Pot ser bilateral (estipulat per dos estats) o multilateral (estipulat per tres o més estats); secret (si és sols conegut per les parts contratants) o públic (si és conegut per tots els jugadors); registrat (si s’envia al GM) o no registrat (si les parts prefereixen no informar oficialment al GM); escrit (si redactat formalment, p.e. mitjançant un intercanvi d’emails contenint la voluntat de les parts d’aprovar un text idèntic) o verbal (si no ha estat escrit formalment, però sí pretesament com a vinculant per ambdues parts).
Turquia i Rússia decideixen repartir-se els Balcans; una vegada que han arribat a un acord verbal (bilateral) decideixen redactar les seves clàusules: Bulgària serà turca, mentre que Romania serà pels russos. El text complet del tractat, encara secret, és enviat per una de les parts a l’altra acompanyat pel seu consentimient ("Declaro que accepto el que segueix:") i aleshores enviat de tornada amb la mateixa fòrmula ("Declaro que accepto el que segueix:"); el tractat està aleshores escrit. Les parts decideixen aleshores implicar a Àustria-Hongria (donant-li dret a Sèrvia) i a Itàlia (donant-li dret a Grècia), així que el tractat bilateral es converteix en multilateral. El tractat és aleshores enviat per cada part al GM per a que sigui registrat, però encara és secret. Finalment les parts decideixen informar a tots els jugadors del contingut del tractat, que és fet així públic. ÍNDEX

CONVENCIÓ MULTILATERAL (CARTA)
Un tractat que pretén grans i importants avantatges per la civilització, que està obert a la signatura de qualsevol país que vulgui accedir.
Gran Bretanya i França decideixen estipular un tractat pel que es comprometen a realitzar una declaració formal de guerra, que haurà de ser presentada abans del venciment del torn corrent, previament a que pugui sorgir un conflicte armat entre elles. Tambè estableixen que qualsevol altra potència pot signar la convenció, acceptant les mateixes obligacions i drets.  ÍNDEX

TRACTAT D'ALIANÇA
El tractat d’aliança estableix una identitat d’objectius per a dos o més estats. Els elements bàsics de l’aliança són la "causa foederis", és a dir: el fet que activa l’aliança, i el comportament que hauran de mantenir les parts aliades en aquest cas. Depenent d’aquests dos elements, existeixen aliances ofensives (per atacar conjuntament a un altre estat), defensives (establint ajuda mútua davant una altra potència), consultives (les parts es comprometen a consultar-se abans de prendre certes decissions) o d’altres tipus, segons la imaginació de les parts contratants.
Itàlia i Alemanya decideixen fer la guerra contra França; per tant, estipulen una aliança ofensiva secreta: ambdòs aliats atacaran França el 1902. Per evitar una intervenció austriaca a la reraguarda, també estipulen una segona aliança defensiva, pública: si Àustria-Hongria ataca a un dels dos aliats, l’altre automàticament es considerarà en guerra contra Viena.  ÍNDEX

PACTE DE NO AGRESSIÓ
Un tractat establint que dos o més estats no s’atacaran mutuament.
Rússia i Turquia decideixen no atacar-se mutuament; estableixen també, com a garantia, que cap vaixell de guerra podrà penetrar a la Mar Negra. ÍNDEX

TRACTATS DESIGUALS
Aquells tractats que contenen clàusules que són clarament desfavorables per a un país degut a que les parts es troben en molt diferents condicions, per la seva diferent força militar, la seva desigual capacitat o experiència en el joc, etc.
Rússia, que té acumulades 12 unitats, imposa a Turquia l’acceptació d’un tractat que dóna a l’Armada russa lliure accès als estrets; com a contrapartida, Moscou s’obliga a mantenir un comportament respectuòs a la conferència de pau.  ÍNDEX

TRACTAT DE PAU
El tractat de pau dóna final a les hostilitats entre les potències signatàries. Un tractat de pau multilateral conclou la Conferència de Pau al final del joc.
Alemanya i Àustria, després de tres llargs anys de guerra on Alemanya semblava prevalèixer, decideixen el cessament de totes les hostilitats i formaltizar un tractat de pau: Àustria-Hongria es compromet a no ocupar amb les seves unitats tots els sectors fronterers (Tirol, Bohèmia i Galitzia) i ambdues parts es comprometen en un pacte de no agressió. ÍNDEX

PROTOCOL
Un acord suplementari que especifica, extén, limita o ratifica un tractat.
Àustria i Alemanya, que tenen ja una aliança defensiva anti-russa, decideixen afegir a aquesta un protocol secret limitant la "causa foederis" a atacs de Rússia en terra. ÍNDEX

DECLARACIÓ
Una comunicació, de qualsevol contingut, emesa per un o més estats sobre un argument cert. Pot ser escrita (si és emesa per les potències declarants amb emails d’idèntic contingut i enviats a tots els jugadors interessats) o verbal (si s’emet en una comunicació informal), unilateral (emesa per una sola capital), bilateral (per dues capitals), multilateral (per tres).
Londres i París, simultània i formalment, envien un email a totes les altres potències declarant la neutralitat de Bèlgica, advertint que qualsevol violació d’aquesta serà interpretada com una agressió.  ÍNDEX

ENTESA
És un tractat no formal, pràcticament un borrador sobre un acord, el marc del qual no està necessàriament clar.
El 1904, França i Gran Bretanya, després d’haver sobreportat vàries dificultats relacionades amb la navegació del Canal de la Mànega, després d’haver emés una declaració sobre la neutralitat belga, amb un intens intercanvi dels possibles efectes d’una guerra contra Alemanya, acorden informalment consultar-se mútuament amb periodicitat sobre la situació internacional ("Entente cordiale").  ÍNDEX

MEMORANDUM D'ENTESA
Acord sobre disputes menors entre els estats contratants que no necessita de la ratificació del Premier.
Durant la Conferència de Pau final, sorgeix una controvèrsia entre Itàlia i Rússia sobre el repartiment d’Istria. Ambdòs Ministres d’Assumptes Exteriors, delegats a la Conferència, acorden una línia fronterera sense informar de l’acord als seus respectius primers ministres. Els termes de la seva entesa recíproca són aleshores escrits en un memorandum.  ÍNDEX

ACORD
Acord informal, temporal i vinculant sobre un problema menor.
Turquia i Rússia van acordar un pacte de no agressió. A la primavera, Rússia mou la seva flota de la Mar Negra als Estrets, aparentement trencant el pacte. Després, la flota russa es desplaça a la Mar Egea, de manera que Istambul entén que no hi va haver intenció agressiva per part de Rússia. L’incident ha finalitzat però ambdues parts arriben a un acord: Rússia es compromet a no construir cap unitat naval a Sevastopol. ÍNDEX

MODUS VIVENDI
Acord informal, temporal i vinculant, L’objectiu bàssic del qual, és evitar un possible conflicte.
Turquia i Rússia van acordar un pacte de no agressió. A la primavera, Rússia mou la seva flota de la Mar Negra als Estrets, trencant el pacte. Com a reacció, Turquia mou una flota a la Mar Egea. Sant Petersburg declara que la seva intenció era abandonar els Estrets i moure la flota a la Mar Egea, de forma que no contravenia el pacte. Sorgeix una controvèrsia: per evitar una guerra Turquia decideix ignorar la pèrdua d’un centre d’abastiment i abandonar la Mar Egea per permetre a la flota russa la seva entrada a la Mediterrània. És un "modus vivendi" que permet evitar la guerra al menys durant un any. ÍNDEX

INTERCANVI DE NOTES*
Acord informal encara que vinculant entre dos estats, sobre problemes menors. Les notes són intercanviades entre l’ambaixador acreditat en una capital i el Ministre d’Assumptes Exteriors de l’altra part; el contingut de les notes és idèntic.
L’ambaixador italià a Londres, dessitjant arribar a un acord mediterrani, escriu un email al Ministre d’Assumptes Exteriors britànic, afirmant que "ambdues parts es comprometen a mantenir el status quo a la Mar Mediterrània, excepte a lo referent a Tuníssia, que hauria de passar a ser italiana", el Foreign Office respon dient que "ambdues parts es comprometen a mantenir el status quo a la Mar Mediterrània, excepte a lo referent a Tuníssia, que perderà la seva independència". Ha hagut intercanvi de notes; però no ha hagut acord, doncs ambdòs textes no eren idèntics.  ÍNDEX

PACTUM DE CONTRAHENDO
Un compromís clar entre dos o més estats per a negociar una qüestió complexa, no havent d’arribar, però, a un acord.
Àustria, Rússia i Turquia dessitjen compartir els quatre centres d’abastiment de la Península Balcànica; però l’acord sembla molt difícil. En conseqüència, es comprometen solemnement a intentar arribar a un acord fins un dia abans del venciment del primer plaç per als moviments. És un "pactum de contrahendo". ÍNDEX

COMPROMÍS D'ARBITRATGE
Succeeix quan dos o més parts acorden pressentar una controvèrsia davant un jutge o una mesa d’arbitratge acordada per les parts. Les parts enfrontades poden acordar que el veredicte sigui vinculant, però roman insegur si la part perdedora respectarà la decisió arbitral o no.
Turquia i Rússia van acordar un pacte de no agressió. A la primavera, Rússia mou la seva flota de la Mar Negra als Estrets, trencant el pacte. Com a reacció, Turquia mou una flota a la Mar Egea. Sant Petersburg declara que la seva intenció era abandonar els Estrets i moure la flota a la Mar Egea, de forma que no contravenia el pacte. Sorgeix una controvèrsia: per evitar una guerra les parts decideixen portar l’assumpte a una mesa d’arbitratge formada pels Ministres d’Assumptes Exteriors de França i Gran Bretanya, demanant-els decidir, per dret, com resoldre la controvèrsia.  ÍNDEX

PROCÈS VERBAL
Són les Actes dels treballs dels plenipotenciaris durant les trobades bilaterals o multilaterals.
L’ambaixador italià davant Rússia i el Ministre d’Assumptes Exteriors rus s’entrevisten personalment i escriuen el següent "procès verbal" de la seva trobada: "El 4 de Maig de 1902, l’Extraordinari i Plenipotenciari Ambaixador del Rei d’Itàlia, Piero Vinci, va lliurar a Sant Petersburg, al Govern del Zar de Totes les Rússies, l’instrument de ratificació del Rei d’Itàlia del Pacte de No Agressió entre Itàlia i Rússia. En representació del Govern del Zar, l’instrument de ratificació ha estat rebut pel Ministre d’Assumptes Exteriors del Zar, Ivan Zemskov. Després de l’examen de l’instrument de ratificació, s’ha confirmat que està escrit en la forma adequada. Per atestiguar-ho en endavant, el pressent procès verbal es signat en una còpia en llengua italiana". ÍNDEX

COM ESCRIURE UN TRACTAT (ex. Tractat d’aliança, bilateral, secret, rus-alemany)
1. Preàmbul. Indica l’objectiu i el tipus d’acord.
El Govern del Reich Alemany i el Govern de l’Imperi Rus, dessitjossos d’enfortir la causa de la pau entre Alemanya i Rússia i procedint amb les previsions fonamentals de l’Acord de Neutralitat signat a la Primavera de 1901 entre Alemanya i Rússia, han arribat al següent acord d’aliança.
2. Indicació dels plenipotenciaris i de les seves credencials*. És necessària quan el tractat no és negociat pel Cap d’Estat, sinò per un representant seu; en aquest cas s’ha d’explicar que els seus plens poders per negociar van ser atorgats directament pel Cap d’Estat.
Varen nominar els respectius plenipotenciaris, amb plens poders, originats pels emails dels respectius Caps d’Estat (del 12 de Gener de 2004 per Alemanya, del 13 de Gener de 2004 per Rússia), foren reconeguts en bona i deguda forma i es van acordar sobre las següents disposicions:
3. Clàusules. Contenen la substància del tractat: programes, drets, deures, casus foederis, compromissos, promeses etc. Generalment són dividides en articles.
Article 1 - Ambdues Altes Parts Contratants s’obliguen a desistir de qualsevol acte de violència, qualsevol acció agressiva, i qualsevol atac a l’altra part, ja sigui individual o en conjunt amb altres potències.
Article 2 - Si qualsevol de les parts fos objecte d’una acció beligerant per una tercera potència, l’altra Alta Part Contratant de cap manera donarà suport a aquesta tercera potència.
Article 3 - Els Governs de les dues Altes Parts Contratants hauran de mantenir en el futur contacte continu, amb el propòsit d’intercanviar informació sobre problemes que afectin als interessos comuns d’ambdues parts.
Article 4 - Cap de les dues Altes Parts contratants podrà participar en agrupacions de potències, que d’alguna forma estiguin dirigides directa o indirectament contra l’altra part.
Article 5 - En el cas d’un reacondicionament territorial i polític a les àrees que pertanyen als Estats Escandinaus (Suècia, Noruega), la frontera entre Suècia i Noruega representarà el límit de l’esfera d’influència d’Alemanya i de Rússia. En relació a això, l’interès d’Alemanya sobre Dinamarca és reconegut per cada part.
Article 6 - La qüestió de si ambdues parts veuen com a convenient el manteniment d’un estat italià i com aquest estat s’haurà de limitar d’alguna forma, aquesta limitació pot solament ser determinada en el curs dels propers desenvolupaments polítics. En qualsevol cas, ambdòs Governs resoldran aquesta qüestió mitjançant un acord amistòs.
Article 7 - En relació amb el Sudest Europeu, la part Russa crida l’atenció sobre el seu interès a Romania. La part alemanya declara el seu complet desinterès polític en aquestes àrees.
4. Eventuals disposicions especials. Poden definir aspectes com el secret, l’adhesió d’altres parts, el registre del tractat junt al GM.
Article 8 - Aquest tractat haurà de ser tractat per ambdues parts en estricte secret.
Article 9 - Aquest tractat serà registrat junt al GM.
5. Duració, clàusula resolutiva, clàusules de revisió, denúncia. La duració indica per quant temps val el tractat, la (eventual) clàusula resolutiva indica en quines circumstàncies el tractat s’extingeix; les clàusules de revisió indiquen temps i mètodes per la revisió del tractat. El tractat de pau no té limitacions de duració ni clàusules de revisió.
Article 10 – El present tractat conclourà en un periode de deu anys, amb la previsió que, quan alguna de les Altes Parts Contratants no el denunci un any abans a l’expiració d’aquest periode, la validesa del tractat serà extesa per uns altres cinc anys.
6. Clàusula per la solució de controvèrsies. Estableix un mètode per interpretar correctament les clàusules del tractat en cas de controvèrsia.
Article 11 – En cas de sorgir algun conflicte entre les Altes Parts Contratants sobre problemes de qualsevol tipus, ambdues parts hauran de resoldre les disputes o conflictes exclussivament a travès d’intercanvis amistossos d’opinió o, si fos necessari, per mitjà de l’establiment de comissions d’arbitratge presidides pel GM.
7. Indicacions sobre la ratificació* i l’entrada en vigor. En aquesta part es diu si el tractat necessita de ratificació pel Cap de l’Estat (només en el cas que sigui signat per un plenipotenciari) i quan el mateix entra en vigor. Declaracions, canvis de notes, enteses, memorandums, normalment no necessiten ratificació.
Article 12 – El present tractat haurà de ser ratificat dins del més curt espai de temps possible. Les ratificacions seran intercanviades per email via el GM. L’acord entrarà en vigor tan aviat com sigui signat.
8. Signatura, lloc, data. La signatura es composa del càrrec i nom del plenipotenciari, escrits al final del text i acompanyats, al principi del text o de l’email de transmissió del tractat, per una expressió del consentiment referida al text.
Pel Govern del Reich Alemany: Otto
Amb amplis poders del Govern de Rússia: Vladimir
Fet a Moscou el 23 d’Agost de 1902.
9. Llengües. És important que siguin indicades no només les llengües en que el tractat està redactat, sinò tambè la llengua (o les llengües) en que és escollida com a principal pels cassos de divergència entre dos textes.
Fet en duplicat, en idiomes anglès i castellà, ambdues autèntiques.
10. Dipòsit del text original. És el lloc escollit per a dipositar el text original del tractat: el dipositari (que pot ser un altre Estat o el GM) es compromet a verificar l’autenticitat de les signatures, a guardar els instruments (emails) de ratificació, a notificar a les parts l’entrada en vigor del tractat, les adhesions i les denúncies, a transmetre les còpies autèntiques del tractat que siguin demanades per les parts.
El present tractat és dipositat junt al GM.  ÍNDEX

ENLLAÇOS A TRACTATS REALS

AGÈNCIES DE PREMSA I DIARIS